“Would you do me the honors and tie up the rabbi?”
Everything You Always Wanted to Know About Sex. Woody Allen.
Publicat dins de què va escriure qui?
Dilluns 22.03.2010. 09:09 h. AEROPORT DEL PRAT – TERMINAL 1
Llarga escala mecànica cap a la porta d’embarcament. Dilluns, de bon matí i ja amoïnat. No he dormit bé. Bip-bip, emails al mòbil. Clients que reclamen terminis, que demanen miracles. Uns esglaons més amunt una nena d’uns deu anys li diu a la seva germana petita, com repetint el que la mare acaba de dir, “que ya son casi y cuarto, nos tenemos que ir volando. Lo pillas? Que nos tenemos que ir volando…”. Somric. El món està salvat. Bip-bip. Collons! Què volen ara?…
Publicat dins de què dius que he escrit?
La ciutat del Caire (descomunal, orgànica i decadent) es manté dempeus per la senzilla raó que els seus ciutadans no paren quiets. La frenètica activitat que envolta tot dia i nit la manté dreta com faria un remolí de vent amb un ninot de paper. Si tots els cairotes (els vint milions) marxessin alhora de cap de setmana segur que al tornar s’ho trobarien tot per terra, derruït. Però no ho fan perquè, incomprensiblement, se l’estimen molt.
Publicat dins de què dius que he escrit?
“everything seemed to have its double in this invisible wall of clear water”.
The birthday of the Infanta. Oscar Wilde.
Publicat dins de què va escriure qui?
I finalment els pols es fongueren provocant la quasi total desaparició de l’espècie humana i el món tal i com l’entenem. Sí senyors, parlo del canvi climàtic, de tot allò sobre el que intentaven conscienciar-nos, ja ha arribat. Però no va ser degut a l’emissió de gasos o a la implacable industrialització, la desertització o la superpoblació. Va ser simplement culpa meva.
Feia mitja hora que esperava davant el concessionari. Sol de juliol de quarts de cinc de la tarda. Quan per fi arribà el comercial per obrir hagués pagat més diners per un metre d’ombra que pel cotxe que estava a punt de comprar. Ja m’havia decidit, venia només per convèncer la consciència de que no havia estat l’impuls d’un caprici. Els de segona ma els tenien a fora, on
semblaven gratinar-se. A l’obrir la porta del que aviat seria el meu cotxe la bafarada d’aire va ser com l’alè d’un drac si els dracs existissin. Vam obrir les quatre portes i passats uns minuts, vaig poder entrar evitant tocar tots els plàstics. La calor m’aplanava i el comercial donava arguments superflus en una postura forçada i ridícula, mig cos a dins, que m’incomodava
degut a la poca distància entre els nostres caps. Està bé, m’el quedo, vaig dir.
Vam trigar una estona a apartar tots els cotxes que feien nosa, com un tetris gegant al revés, i finalment vaig poder portar-lo a l’ombra, sota un petit porxo a tocar de l’oficina. I ara la paperassa, va dir el comercial, quedi’s aquí si vol, gaudeixi de la seva adquisició, relaxi’s, posi l’aire, però vagi amb compte que la climatització és molt potent, i em va picar l’ullet. És clar, jo pensava que volia
dir que vigilés de no agafar un refredat. I no hi ha més, senyors. Jo solet, d’aquesta manera vaig provocar la fi del món: vaig seure al seient del conductor, portes tancades, vaig programar 18 graus, vaig deixar la finestres uns centímetres obertes per que acabés de marxar l’aire calent i la son i una trucada inoportuna del marit del comercial van fer la resta.
Com vaig escapar i com he arribat aquí, a l’Himàlaia, ja no importa. Només diré que ho vaig fer sense voler.
Publicat dins de què dius que he escrit?
Cauen per terra fulls en blanc i un tinter obert. Hi apareix, escrit pel pur atzar, un conte d’en Borges. Què diria Ell? “sobrenatural sí, però no impossible”.
Publicat dins de què dius que he escrit?
“Petit monstre, you must dance. The Infanta of Spain and the Indies wishes to be amused”
“The birthday of the infanta” , Oscar Wilde.
Publicat dins de què va escriure qui?
